El café gelat
És una beguda espirituosa de café característica d'Alcoi.
Per a elaborar el café gelat hem de tindre café torrat i mòlt de la millor qualitat, alcohol etílic de 96 graus i aigua. El café es fica en uns contenidors especials —una mena de calces— que es submergixen en l'alcohol i es deixa en maceració durant deu dies o més. Després es retiren les calces amb el café i s'hi afig l'aigua que calga per a obtindre una beguda d'una graduació alcohòlica d'uns 17 graus. Cal aclarir que l'aigua que s'ha d'emprar per a elaborar el café gelat ha de ser de molt bona qualitat a fi que no comunique cap sabor estrany a la beguda i permeta mantindre l'aroma del café com més pur, millor. La més adequada és l'aigua desmineralitzada, equivalent a l'aigua destil·lada.
Aquesta beguda va nàixer a Alcoi en la primera meitat del segle XIX, en l'època de la revolució industrial, com un estimulant per a ajudar a suportar les jornades laborals d'aquell temps, molt llargues i molt pesades. La beguda es consumia sola o barrejada amb gasosa. Actualment continua consumint-se i és molt popular en les comarques de l'Alcoià, el Comtat, la Vall d'Albaida, la Marina Alta i la Marina Baixa, sobretot en les festes de moros i cristians. Es beu sola o en combinació amb diverses begudes, alcohòliques o no alcohòliques (cervesa, orxata, refresc de cola, granissats diversos, llet i batuts diversos, etc.). Hi ha un bon grapat de combinacions -més de quinze- i totes tenen el seu nom. Les més conegudes i més consumides són la mentira (1/3 de café gelat i 2/3 de granissat de llima), la negreta (1/3 de café gelat i 2/3 de cervesa), la burreta (1/3 de café gelat i 2/3 de refresc de cola) i el plis-plai (1/2 de café gelat i 1/2 de refresc de cola).
L'herberet
Per a elaborar el café gelat hem de tindre café torrat i mòlt de la millor qualitat, alcohol etílic de 96 graus i aigua. El café es fica en uns contenidors especials —una mena de calces— que es submergixen en l'alcohol i es deixa en maceració durant deu dies o més. Després es retiren les calces amb el café i s'hi afig l'aigua que calga per a obtindre una beguda d'una graduació alcohòlica d'uns 17 graus. Cal aclarir que l'aigua que s'ha d'emprar per a elaborar el café gelat ha de ser de molt bona qualitat a fi que no comunique cap sabor estrany a la beguda i permeta mantindre l'aroma del café com més pur, millor. La més adequada és l'aigua desmineralitzada, equivalent a l'aigua destil·lada.
Aquesta beguda va nàixer a Alcoi en la primera meitat del segle XIX, en l'època de la revolució industrial, com un estimulant per a ajudar a suportar les jornades laborals d'aquell temps, molt llargues i molt pesades. La beguda es consumia sola o barrejada amb gasosa. Actualment continua consumint-se i és molt popular en les comarques de l'Alcoià, el Comtat, la Vall d'Albaida, la Marina Alta i la Marina Baixa, sobretot en les festes de moros i cristians. Es beu sola o en combinació amb diverses begudes, alcohòliques o no alcohòliques (cervesa, orxata, refresc de cola, granissats diversos, llet i batuts diversos, etc.). Hi ha un bon grapat de combinacions -més de quinze- i totes tenen el seu nom. Les més conegudes i més consumides són la mentira (1/3 de café gelat i 2/3 de granissat de llima), la negreta (1/3 de café gelat i 2/3 de cervesa), la burreta (1/3 de café gelat i 2/3 de refresc de cola) i el plis-plai (1/2 de café gelat i 1/2 de refresc de cola).
L'herberet
Anomenem herberet (o herbero) a un aiguardent d'herbes típic de diverses poblacions del migjorn valencià.
Per a elaborar l'herberet posarem en maceració en un litre d'aiguardent de vi de 45 graus, un pessiguet de cadascuna de les herbes següents, si és possible acabades de recol·lectar:
Cantauesso (Thymus longiflorus)
Donzell (Artemisia absinthium)
Marialluïsa (Lippia triphylla)
Panical (arrel) (Eryngium campestre)
Poliol (Satureja fruticosa)
Rabet de gat (Sideritis leucantha)
Sàlvia (Salvia officinalis)
Santònica (Stachis heraclea)
Te de Mariola o rabet de gat ver (Sideritis hirsuta)
Te de roca (Jasonia saxantilis)
Timó (Thymus vulgaris)
Timó reial (Dictamnus hispanicus)
Es mantenen les herbes en maceració en l'aiguardent durant tres mesos, transcorreguts els quals es filtra. Hi ha qui preferix no filtrar-ho i deixar les herbes dins de la botella perquè li agrada més que es vegen.
Aclariments
1) La fórmula que he donat per a elaborar l'herberet és una de les més usades, però n'hi han moltíssimes més. Es poden emprar fins a 40 herbes diferents. (També s'hi podria posar, per exemple, batafaluga, betònica, fenoll, romer, ruda, camamirla dolça, tarongina, anís estrelat, fulles de llimera, etc.). Uns n'hi posen unes i altres n'hi posen altres, uns n'hi posen més i altres n'hi posen més poques, depén de la recepta que a cadascú li haja arribat per tradició familiar. Però el donzell i el timó reial sempre han de ser-hi presents.
2) El cantauesso (abans Thymus longiflorus, avui Thymus moroderi) és un timonet propi del territori lucèntic amb el qual es fabrica el licor aromàtic del mateix nom. No li conec altre nom que el de cantauesso (no cantueso), que no té res de valencià. La planta que en castellà s'anomena cantueso és el que nosaltres anomenem «cabeçuda», «caps d'ase», bofarull o tomaní (Lavandula stoechas) i no té res a veure amb el Thymus longiflorus. En el llibre La vegetació al nostre medi, els autors assignen al Thymus longiflorus el nom de «tomello de capdell».
3) El poliol que he posat en la fórmula és el poliol blanc (Satureja fruticosa), que és el propi de les nostres terres. Però també seria igual de vàlid posar poliol negre (Mentha pulegium) o fins i tot uns brinets de cadascun.
Per a elaborar l'herberet posarem en maceració en un litre d'aiguardent de vi de 45 graus, un pessiguet de cadascuna de les herbes següents, si és possible acabades de recol·lectar:
Cantauesso (Thymus longiflorus)
Donzell (Artemisia absinthium)
Marialluïsa (Lippia triphylla)
Panical (arrel) (Eryngium campestre)
Poliol (Satureja fruticosa)
Rabet de gat (Sideritis leucantha)
Sàlvia (Salvia officinalis)
Santònica (Stachis heraclea)
Te de Mariola o rabet de gat ver (Sideritis hirsuta)
Te de roca (Jasonia saxantilis)
Timó (Thymus vulgaris)
Timó reial (Dictamnus hispanicus)
Es mantenen les herbes en maceració en l'aiguardent durant tres mesos, transcorreguts els quals es filtra. Hi ha qui preferix no filtrar-ho i deixar les herbes dins de la botella perquè li agrada més que es vegen.
Aclariments
1) La fórmula que he donat per a elaborar l'herberet és una de les més usades, però n'hi han moltíssimes més. Es poden emprar fins a 40 herbes diferents. (També s'hi podria posar, per exemple, batafaluga, betònica, fenoll, romer, ruda, camamirla dolça, tarongina, anís estrelat, fulles de llimera, etc.). Uns n'hi posen unes i altres n'hi posen altres, uns n'hi posen més i altres n'hi posen més poques, depén de la recepta que a cadascú li haja arribat per tradició familiar. Però el donzell i el timó reial sempre han de ser-hi presents.
2) El cantauesso (abans Thymus longiflorus, avui Thymus moroderi) és un timonet propi del territori lucèntic amb el qual es fabrica el licor aromàtic del mateix nom. No li conec altre nom que el de cantauesso (no cantueso), que no té res de valencià. La planta que en castellà s'anomena cantueso és el que nosaltres anomenem «cabeçuda», «caps d'ase», bofarull o tomaní (Lavandula stoechas) i no té res a veure amb el Thymus longiflorus. En el llibre La vegetació al nostre medi, els autors assignen al Thymus longiflorus el nom de «tomello de capdell».
3) El poliol que he posat en la fórmula és el poliol blanc (Satureja fruticosa), que és el propi de les nostres terres. Però també seria igual de vàlid posar poliol negre (Mentha pulegium) o fins i tot uns brinets de cadascun.
Hola no te conozco pero se ve que tienes mucha mano con la cocina! espero que algun dia seas un Arguiñano!!!!!
ResponderEliminar